Albarín negre

Albarín negre

Suárez Canton deia d'ella que donava vins de bona qualitat i que es la coneguda també com "pota de perdiu", descrivint-la com tinta, de dispersió petit i fluix, raïm rodona, petita, negra i pell fina, gust dolç i agradable, dóna bastant suc tànic, una mica vermellós. Comenge (1942), la presentava com originària de Cangas del Narcea i la classificava seguint la nomenclatura de Climent com: "Sectio III (foliis tomentosis), Clan V (Zurumi), Gens V confertae, praecox. Marcilla Arrazola (1968) nomenava aquesta varietat com conreada a Astúries i segons Hidalgo i Candela (1971) ocupava un 75% de la superfície relativa de la província. Raïm minoritària i poc productiva, és de grau mitjà-alt i elevada acidesa. Afegeix color i certes notes de fruita dolça. Els seu vins tenen tendència a l'oxidació, pel que es recomana consumir joves.
Brot: Densitat mitja-alta de pèls tombats, intensitat de la pigmentació antocians nul o molt feble, formant un rivet per tota la vora.
Full adulta: Limbo pentagonal, cinc lòbuls; si pecíol amb lòbuls oberts o lleugerament superposats, amb la base en V; pits laterals oberts, poc profunds i amb la base en V; densitat mitjana de pèls tombats.
Raïm: la longitud mitjana del raïm és de 9,9 cm, compacitat mitjana; raïm amb forma esfèrica, de color blau-negre, polpa no vermella i sense cap sabor particular. La majoria de la baies porten una sola llavor i el seu pes mitjà és de 0,0322 gr.