Verdejo Negro, espadeiro, Trincadeira Preta

Verdejo Negro, espadeiro, Trincadeira Preta
Al segle XVIII es referia Jovellanos a aquesta varietat, en els seus Diaris, com la millor, i aquesta continua sent l'opinió majoritària entre els colliters actuals. Suárez Cantó la va descriure com varietat negra molt bona, de dispersió atapeït, raïm crescuda, prolongada en forma d'ou d'ocell, de color negre violaci, carnosa, pell fina, gust fresc i agradable, suc clar de molt poc tint. Huetz de Lemps (1967) confirmava més tard que era una de les varietats més cultivades a la zona i la de millor qualitat. Segons Hidalgo i Candela (1971), ocupava el 1971 un 10% de la superfície conreada provincial. En el Cadastre Vitivinícola de la província d'Oviedo (1981), es parla d'un "verdejo blanc" del que a més es diu que és la varietat més estesa i apreciada a la zona. Aquest és un gran error que ha de ser esmenat més aviat possible, doncs com s'ha explicat anteriorment pot portar greus conseqüències, ja que aquesta és la varietat que ha es plantada de forma majoritària per obtenir uns bons negres. El verdejo negre aporta grau, color i acidesa, cert caràcter de fruites del bosc, especialment apta per a criances.

El brot és de densitat mitjana de pèls tombats i pigmentació antocánica feble, formant un rivet per la vora.

El full adulta tenen limbe de vegades pentagonal i de vegades orbicular; amb cinc o set lòbuls, si pecíol amb lòbuls superposats i la base en V; pits laterals oberts, de profunditat mitjana o poc profunds i amb la base en V; densitat baixa de pèls tombats pel revers.

La longitud del raïm és de 9,4 cm compactes, raïm amb forma lleugerament lipsoïdal, de color vermell violeta fosc, polpa no acolorida i sense cap sabor particular. La majoria dels raïms porten una o dues llavors i el pes d'aquestes és de 0,0336 gr.

Comportamiento del Verdejo Negro en montaña y en litoral