Varietats de Raïm

Syrah

2011-12-25T22:25:00.000+01:00

Aquesta varietat es troba per excel·lència a la regió francesa del Roine, i a Austràlia.
La DO Espanyola on més es cultiva és Jumilla, on és presenten vins monovarietals i copatges amb Monastrell.
La syrah està recomanada a les comunitats autònomes de Catalunya, Extremadura i Comunitat Valenciana. Està autoritzada a Andalusia, Aragó, Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-La Manxa, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra i Regió de Múrcia.

Pel fet de ser una varietat molt vigorosa, requereix molta cura. Madura en segona època.
També es coneix: shiraz (Austràlia).
Els seus vins es caracteritzen per la seva sedositat, tannicitat ben compensada, d'aroma penetrant i acidesa elevada pel que són adequats per a carns de caça, fermentats i macerats, formatges curats i plats especiats.

Els aromes varietals típics dels vins fets amb Syrah són:
violeta
cireres
fruits negres madurs ( confitura de prunes)
matisos balsàmics
llorer

Aglianico

2011-10-02T10:12:00.002+02:00

L'Aglianico és un raïm negre d'origen italià conreat principalment a la Campània , a Basilicata , a Apulia i a Molise . S'ha introduït recentment aquesta vinya a Austràlia , per la seva preferència particular dels climes assolellats.

Sinònims

Aglianica, Aglianichella, Aglianico del Vulture, Aglianico Femminile, Aglianico Mascolino, Aglianico Nero, Aglianico Tringarulo, Aglianico Zerpoluso, Aglianicuccia, Agliano, Agnano, Agnano vaig Castellaneta, Cascavoglia, Cerasolo, Ellanico, Ellen, Fresella, Gagliano, Ghiandara, Ghianna, Ghiannara , Glianica, Gnanico, Olivella di San Cosmo, Ruopolo, Sprierna, Tringarulo, Raïm dei Cani, Raïm di Castellaneta

Característiques

Entre les característiques principals del Aglianico, s'observa el gruix de la pell, així com el seu període de maduració, molt tardà per a una varietat de raïm que es beneficia d'un clima tan càlid, el que afavoreix la complexitat d'aromes i gustos susceptibles de ser oferts per aquest vi.

Època de maduració: mitjana o tardana (octubre).
Vigor: mitjà a alt.
Productivitat: abundant i constant.
Pes mitjà del raïm: mitjà-baix (150-250 g).
Raïm: mitjana a petita, forma esfèrica, de color negre i blau, poca consistència i gruix mitjà.
Exigències ambientals i de cultiu: terrenys d'origen volcànic, però s'adapta bé a diversos tipus de terreny. Aguanta les altes temperatures estivals i les sequeres prolongades.
Usos: exclusivament per a la vinificació, preferentment monovarietal.

Història

Es tracta d'una antiga vinya, probablement originària de Grècia i introduïda a Itàlia al voltant del segles VII-VI ac. L'origen del seu nom és dubtós. Podria procedir de l'antiga ciutat d'Elea (nom actual Novi Velia ) sobre les costes tirrena de la Basilicata o més simplement d'una deformació de la paraula Ellen. Un testimoni històric de la presència d'aquesta vinya es troba en els escrits de Horaci , que canta la qualitat del seu terrer i el seu bon vi.

El nom original (Elleanico o Ellen) precedeix Aglianico durant la dominació Aragonesa del segle XV , a causa de la pronunciació de double l de la fonètica espanyola en gli.

Vins DOC i DOCG

El aglianico és la vinya principal de l' taurasi , l'únic vi vermell de la Campània que porta la denominació DOCG . També s'utilitza com a vinya principal en els nombrosos vins classificats DOC tal com el Falerna vermell, el Taburno, el Cilento, el Molise Riserva i el Aglianico del Vulture , l'únic DOC de la Basilicata

Villa Raiano - Aglianico from Farm + Cellar on Vimeo.

Aligoté

2011-10-01T15:19:00.001+02:00

Aligoté s'utilitza per a produir vi blanc, i pot ser utilitzada en la mescla de vi escumós de la Borgonya, anomenat cremant de Bourgogne. Els copatges de AOC Bourgogne Aligoté fins al 15% amb raïm Chardonnay.

Tradicionalment, el còctel de KIR (també conegut com vin blanc Casis en francès) es realitza mitjançant l'addició de Casis Aligoté a un vi blanc.

Aquesta varietat és més tolerant al fred. El raïm madura d'hora, amb rendiments moderats i produeix vins d'alta acidesa pel que pot ser begut jove. El raïm es barreja sovint amb Sacy per complementar la seva acidesa.

La seva aroma inclou elements de les pomes i les llimones.

Sinònims de Aligoté incloure Aligotay, Alligotay, Alligoté, Blanc de Troyes, Carcairone Blanc, Carcarone, Carchierone, Chaudenet, Chaudenet Gras, Giboudot Blanc, Griset Blanc, Karkarone blanc, Meló de Jura, Muhranuli, Mukhranudi, pistons, Planta de Trois, Planta Panses de Trois, Planta Gris, Purion Blanc, Selon molona, Selon Odart, Troyes Blanc, Vert Blanc

wikipedia

Teta de vaca

2011-09-19T16:10:00.000+02:00

Teta de vaca o royal gordo.

Macabeu - Viura

2011-09-18T18:39:00.000+02:00

La varietat Macabeu és originària de Catalunya. També es coneix com: viura, alcañón, lardot, rossan, verdejo. A més de la DO Cava, és una de les varietats principals pels vins blancs de les DO Alacant, DO Binissalem, DO Catalunya, DO Conca de Barberà, AOC Costers del Rosselló, DO Costers del Segre, DO Empordà-Costa Brava, AOC Maurí, DO Montsant, DO Penedès, DO Pla de Bages, DO Pla i Llevant, AOC Ribestaltes, DO Terra Alta, DO Utiel-Requena i DO València.
.
És una varietat de raïms espessos i grans, raïms de pell fina de color groc daurat; de bona maduració i concentració de sucres. És una varietat molt fràgil i sensible a les malalties produïdes pels fongs, especialment la podridura i el oïdi. Sol veremar-se a partir de la segona setmana de setembre.
.
Dificilment trobarem un vi monovarietal de Macabeu, els blancs de la DO Rioja de qualitat, són fets amb Viura. Com que s'oxida lentament és adequat per a la criança.
.
Les graduacions alcohòliques solen estar entre 10º i 12º. Es consumeixen joves. Els copatges habituals són amb Chardonnay o garnatxa. És varietat imprescindible del cava, juntament amb, Xarel·lo i Parellada. .
.
Els aromes primaris de la varietat són: Poma, Aranja, Meló, Herves

Furmint

2011-09-18T14:39:00.000+02:00

És una varietat tardana, generalment la maduració es dona a la segona quinzena d'octubre, i molt sensible a la Botrytis.
.
Furmint és més àmpliament cultivades a Hongria, en particular a la regió de Tokaj-Hegyalja on s'utilitza per a produir vi monovarietal sec, ii vi dolç Tokaji. També es cultiva a la petita regió de Somló (Hungria), a Tokaj (Eslovaquia) i també es cultiva a Àustria on és coneguda com Mosler. Petites plantacions es troben a Eslovènia, on és conegut com Sipon. El raïm és també plantat a Croàcia, Romania i les antigues repúbliques de la Unió Soviètica.
.
Els vins són molt florals i afruitats, amb aromes de pera, plàtan, taronja, narcisos i violetes.

Planta fina

2011-09-17T22:21:00.000+02:00

Planta fina, Planta fina de Pedralba, Planta Angort,

wikipedia

Miguel de Arco

2011-09-17T19:32:00.000+02:00

Miguel de Arco, Alloza, Ariño, Derechero de Muniesa

Clairette

2011-09-17T18:51:00.000+02:00

Wikipedia
.
És la varietat més conreada a les regions de Provença, Roine i del Llenguadoc a França.
Clairette Blanche s'utilitza sovint per fer el vermut, a la qual està adaptada, ja que produeix vi molt alcohol·lic i de baixa acidesa, els rendiments són fluixos i produeixen vins que tendeixen a oxidar amb facilitat. Aquests problemes han estat parcialment superat per la barreja amb varietats d'alt contingut d'àcid com Piquepoul Blanc. Es permet en moltes denominacions del Sud Rhône, Provença i Llenguadoc. Els vins blancs Clairette de Bellegarde i Clairette du Languedoc es va fer totalment de Clairette Blanche, mentre que el vi escumós de Clairette de Die també poden contenir Muscat Blanc a Petits Grans. Clairette Blanche s'utilitza amb freqüència en el blanc barrejat Vin de pays de Llenguadoc.
També és una de les tretze varietats de raïm permesses en la denominació Châteauneuf-du-Pape.
.
Fora de França, també es conrea a Sudàfrica per al vi escumós, Austràlia i Sardenya.
.
Sinònims: Blanc Laffite, Blanquette, Blanquette De Limoux, Bon Afrara, Bou Afrara, Branquete, Cibade, Clairette, Clairette De Limoux, Clairette De Trans, Clairette Pointue, Clairette Pounchoudo, Clairette Verte, Clarette, Clerette, Colle Musquette, Cotticour, Feher Clairette, Feher Kleret, Gaillard Blanc, Granolata, Kleret, Kleret Belyi, Muscade, Osianka, Ousianka, Ovsyaika, Ovsyanka, Petit Blanc, Petit Kleret, Petite Clairette, Poupe De Gate, Pti Blan D'obena, Seidentraube, Uva Gijona, Vivsianka, Vivsyanka.

Damaszzener

2011-09-17T14:47:00.000+02:00

Damaszzener, vid de Damasco, Damaszzenertrauber, Blauer Damaszzener

Prieto picudo

2011-09-17T14:39:00.000+02:00

Prieto Picudo és una varietat de raïm negre de la qual s'obtenen uns vins amb una lleugera semblança amb els de Tempranillo. És autòctona de la zona de Valdevimbre, Els Otero i la ribera del riu Cea, a Lleó i ocupa en l'actualitat una extensió de 3.000 hectàrees de vinya. En l'actualitat la zona s'emmarca en l'àrea de la Denominació d'Origen Vi Terra de Lleó. Segons l'Ordre APA/1819/2007, per la qual s'actualitza l'annex V, classificació de les varietats de vinya, del Reial Decret 1472/2000, de 4 d'agost, que regula el potencial de producció vitícola, la Prieto picudo és varietat recomanada per a la comunitat autònoma de Castella i Lleó i autoritzada a Andalusia.
El raïm prieto picudo es distingeix fàcilment pel seu raïm premut i les baies amb forma de pinyons i de pell negra blavosa.
La vinya es presenta amb el cap enterrada i les branques esteses per terra, això fa que la seva poda sigui diferent a qualsevol altra, encara que en l'actualitat el mètode de plantació és el comú per a la vinya, en espatllera. Es planta en espatllera, per millorar la seva producció, sense que s'hagi establert que tipus de poda és la més convenient, el més segur és polze i vara, que garanteix una bona producció, però té l'inconvenient d'un bé fer a la poda i posterior lligat.
Amb aquesta raïm es produeix un vi exclusiu de la província de Lleó: "El Vi de Agulla", elaborat amb el mètode "madrea". El procés d'aquest vi consisteix a provocar una segona fermentació lenta, que millora la seva qualitat, donant-li el típic picant del CO 2 natural dissolt, sense arribar a ser escumós. Aquesta segona fermentació s'aconsegueix afegint als mostos, raïms escollides i senceres de Prieto Picudo. Es requereix en tot el procés la major proporció possible de raïm Prieto Picudo.

Sinònims: Castellanas prietas

wikipedia

Viognier

2011-09-11T15:23:00.000+02:00

Viognier: també anomenada: Bergeron, Barbin, Rebolot, Greffou, Picotin Blanc, Vionnier, Petiti Vionnier, Viogne, Galopine, Vugava bijela.

Es conrea quasi exclusivament en el nord del Roine regions de França. És difícil de conrear, perquè és molt sensible al mildiu. de rendiment baix, maduració tardana, de poda llarga, s'han de veremar al punt òptim de maduració (al voltant de 13º probables).

L'edat de la vinya és molt important, comença a produir vins de qualitat a partir dels 15 anys.

Els aromes varietals són els florals, magnolia marialluisa i vainilla,mango, poma, meló, prèssec, albercoc (semblant al Muscat i el Riesling). De baix acidesa s'utilitza per suavitzar els vins i donar aroma. No és apte per l'envelliment, als 3 anys perd els aromes.

font: wikipedia

Rkatziteli blanc

2011-09-11T14:14:00.000+02:00

From 100725 Dinastia Vivancos

Raïm destiat a la producció de vi blanc. És troba majoritàriament a Geòrgia, encara que encara hi ha grans plantacions en altres països de l'Europa Oriental com Bulgària, Moldàvia, Romania i Ucraïna.
.
També es planten, en petites quantitats, a Austràlia i la regió oriental d'Estats Units, principalment en els Finger Lakes regió de l'estat de Nova York. També hi ha hagut algunes plantacions experimentals a Califòrnia i la Xina (on el raïm és coneguda com Baiyu).
.
L'alta acidesa del raïm fa que el raïm es veremi el més tard possible per aprofitar al màxim l'equilibri de sucre per contrarestar l'acidesa. En la majoria de les regions d'Europa Oriental collita és generalment a mitjans d'octubre.
.
Els vins joves de Rkatsiteli són notablement àcids, amb notes florals i picants en l'aroma. També s'en fan vins dolços semblants al PX, amb aromes de mel, caramel, nous, compotes.

Blaufränkisch - Lemberger - Franconia

2011-09-10T23:03:00.000+02:00

Blaufränkisch és una varietat de raïm negre. Blaufränkisch és de maduració, baies riques en taní i pot presentar un caràcter picant pronunciada . El raïm es cultiva a Europa Central, incloent Àustria , República Txeca (en particular al sud de Moràvia , on se li coneix com Frankovka), Alemanya (on se li coneix com Lemberg o Limberger Blauer), Eslovàquia (on és conegut com "Frankovka Modra "), Croàcia ("Frankovka") i Eslovènia (conegut com "Modra frankinja"). A Hongria, el raïm es diu Kékfrankos i es conrea en diverses regions, com Sopron , Villány , Szekszárd i Eger (on és un ingredient important en el famós vi negre barreja coneguda com Egri Bikavér ( La sang il.luminada. Bull) que substituït en gran mesura la Kadarka). Se li ha anomenat "el Pinot Noir d'Orient "per la seva difusió i la seva reputació a Europa de l'Est.

L'anàlisi d'ADN ha demostrat que Blaufränkisch és un encreuament entre gouais blanc (Weißer Heunisch) i una varietat franca no identificada . Un dels candidats per ser el pare franc és Blauer Silvaner. Durant molt de temps, abans de l'aplicació de l'anàlisi d'ADN, es va pensar erròniament Blaufränkisch era un clon de la Gamay, a causa de certes similituds en la morfologia i, possiblement, pel seu nom a Bulgària. El nom alemany Lemberg deriva del fet que va ser importat d'Alemanya en el segle 19 de Lemberg en la Baixa Estíria, en l'actual Eslovènia i després al Imperi Austro-Hongarès . A l'Estat de Washington trobem plantacions importants de Lemberg, a la Vall de Yakima i a la Península Olímpica. Petites quantitats de Lemberg es conrea també a Estat de Nova York , Colorado , Ohio i Virgínia.

Els vins fets amb Blaufränkisch tenen aromes de baies madures de color fosc, són picants, tenen nivells mitjans de tanins i acidesa de vegades molt bona. Els vins joves són molt afruitat i més vellutat, suau i complex amb l'edat.

font wikipedia
està clar, no?

Mandó

2011-09-10T16:29:00.000+02:00

Varietat de cep negre que produeix molt els primers anys i poc després, de raïms petits i gra separats. Pròpia de l'Empordà i de València. Es una varietat cara de conrear, quan el gra es madur sol caure part al terra, disminuint encara més el baix rendiment.

cas. mandón
c: mandó

A Catalunya només en produeixen:
Mas Candí al Penedès, a partir de ceps recuperats de l'Empordà.
Empordàlia.

Precissament la Laura d'Empordàlia diu del Mandó:

El Mandó és una varietat prefil·loxèrica que s'ha recuperat. A Empordàlia tenim aquestes vinyes al Baix Empordà que ens han donat un vi sorprenent i molt diferent de la resta de vins que elaborem principalment amb garnatxa i carinyena.

Nota de tast: En nas és especiat i aromàtic. Cuirs i fruita ben madura. En boca tenim un vi glicèric i potent.

Mollar - Moll

2011-08-29T18:10:00.000+02:00

Mollar - Moll

Varietat de raïm negre procedent de l'Empordà. Sinònims: mollenc, mollic, mollaró, mollaric, mollaret, mollarinc, mollinc. Els raïms són menuts i de gra mitjà, de gust aspre però molt sucòs, poc adient per fer vi.

Al web de balearsculturaltour.es trobem que utilitzen com a sinònim premsal blanc, que alhora és sinònim de xarel·lo.

Ull de llebre - Tempranillo - Cencibel - Tinta de Toro

2011-08-16T16:42:00.003+02:00

L'Ull de llebre, és una varietat originària de La Rioja que es conrea a les següents DO: Almansa, Calatayud, Campo de Borja , Cariñena , Cigales, Conca de Barberà, Costers del Segre, Jumilla, La Mancha, Méntrida, Navarra , Penedès, La Rioja, Ribera del Duero, Somontano, Valdepeñas i Vins de Madrid. També es troba a Portugal, Argentina, Mèxic, Uruguai, República Dominicana, Califòrnia, Austràlia.

També es coneix com: cencibel a La Mancha, tinto fino a Madrid, tinta del país a Ribera del Duero. A Portugal, com a tinta roriz i aragonez. Tnta de Toro a Toro.

És molt delicada i necessita climes més frescos. El seu raïm és molt sensible a la sequera i el vent. Els seus raïms són de mida mitjana i de color negre intens. Té bona fructificació per això els seus raïms són molt compactes. En anys de fortes pluges primaverals i estius secs solen donar vins de gran qualitat.

Varietat molt aromàtica, produeix vins amb bona riquesa alcohòlica, permet llargs periòdes d'envelliment, degut al seu escàs poder oxidatiu. habitualment dóna vins de color robí, tirant cap a cirera vellutats i plens al paladar.

L'aroma típic del tempranillo és a fruites del bosc, gerds i rives.

També trobarem:

pruna
minerals, sorra, pedra calcària
florsempireumàtiques: pa torrat, fum, café, cacau, fenc, cuir
espècies, vainilla, tabac.

Els copatges habituals són amb garnatxa, mazuela, graciano, merlot, cabernet sauvignon i syrah.

Tempranillo blanco

2011-08-08T21:46:00.000+02:00

Tempranillo blanco

Los racimos son mediano-pequeños, cilíndricos, cortos y compactos. Las bayas son pequeñas, circulares ovoides y con buen poder alcohólico y glicérico, lo que aporta volumen y carácter al vino, y buena acidez, siendo apta para la crianza en barricas de roble, que resalta el carácter aromático de la variedad flores blancas de acacia, piña y recuerdos balsámicos a los que se suman los aromas de la madera (cedro y jengibre), consiguiendo un vino blanco complejo y longevo.
Origen

Se trata de una variedad blanca mutada de forma natural (sin intervención previa del hombre) a partir de la Tempranillo Tinta. Se encuentra en La Rioja, lugar donde se produjo dicha mutación.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a los ácaros y muy sensible al oídio.

Garnatxa Blanca

2011-03-26T12:25:00.000+01:00

Garnatxa Blanca
Raïm que es va recuperant per elaborar vins blancs amb més personalitat. Vins en què es vol remarcar la seva capacitat gustativa. És una varietat rústica ben adaptada a climatologies càlides i molt resistent a la sequera. El seu origen no és gaire clar, però sembla que és una mutació de la varietat negra. Fa raïms molt carregats de suc. Es verema tardanament.
També es coneix com: garnatxa, alicante blanca, alacantí, grenache blanc i sillita lana, Garnacha gris, Garnacho blanco, Garnacha blanca, Lledoné, Silla blanc y Sillina blanc.

.
Els seus vins: produeix vins amb un component alcohòlic important (13º-14º) i acidesa ben compensada quan prové de vinyes velles. Encara que és un most amb força tendència a oxidar-se, s’elaboren vins amb fermentació en barrica, vins que tenen aromes suaus de sotabosc i mel, vins sedosos molt agradables al paladar.

L'aroma primari que defineix la Garnatxa és el préssec.

Fitxa MAPA

Sumoll negre

2011-02-10T20:35:00.000+01:00

RAÏMS DE CATALUNYA, Monogràfic: Sumoll, Part I - Vinyes from Vintaix BCN on Vimeo.

RAÏMS DE CATALUNYA, Monogràfic: Sumoll, Part II - Cellers i Tastos from Vintaix BCN on Vimeo.

Varietat de raïm negre que ens trobem a Catalunya i Balears, és autòctona d'Espanya, i amb ella s'elaboren des vins rosats, negres joves, amb criança i fins caves rosats. És coneguda també sota altres noms com Sumoll Negre, Piñuela o sunnites.
.
Segons un reportatge de tv3 de data 10102009 existeixen 3 varietats de Sumoll, que està recuperant a la cooperativa del Pla de Bages, amb l'ajut de l'NCAVI i la URV.
.
De bona fertilitat en podes curtes, dóna alts rendiments encara que al ser la seva maduració lenta s'ha de tenir especial cura en la ubicació de la plantació per assolir la maduresa desitjada. És de brotació primerenca, el que la fa sensible a les gelades primaverals, sent sensible també als àcars i al oïdi.
.
De conducció alçatdai circells llargs, posseeix un raïm de mida mitjana-gran, compacte i tancat, amb unes baies de mida mitjana, esfèriques i de color granat blavós. Així, gràcies a la seva maduració tardana s'obtenen vins de bona acidesa i d'intensitat colorant mitjana, amb aromes a flors blaves i vegetals, degut a la seva elevada concentració en àcid màlic.

enllaços

L'Alt Camp recupera el sumoll - Telenotícies - 10/10/2009
Un celler recupera la varietat de raïm negre autòctona del Penedès de la que només queden 100 hectàrees a Catalunya. 3cat24.cat de 05/11/2008
Vi monovarietal amb Sumoll català

Xarel·lo - Pansa Blanca - Premsal Blanc

2011-02-07T15:12:00.000+01:00

Xarel·lo és una varietat de raïm catalana, que es cultiva a les D.O. Alella, Binissalem, Costers del Segre, Penedès y Tarragona, també la trobem a la resta de Catalunya i Mallorca. És una de les tres varietats amb les que s'elabora el cava, juntament amb el macabeu y parellada.

És una varietat de fertilitat mitjana borrona tard cosa que la fa menys susceptible a les gelades primaverals, encara que si és molt sensible al oïdi i als àcars. De maduració primerenca, es desenvolupa millor en sòls frescos on la textura del mateix no sigui molt compacta.

.
Els gotims, de color groc ambarí, són de mida mitjana amb forma esfèrica lleugerament acuminats, sent el raïm també de mida mitjana, molt estret i de forma ovoidals. Els vins monovarietals són poc aromàtics, de bon grau alcohòlic i acidesa, cosa que fa que aguantin bé la bóta.
.
Els aromes que podrem trobar en els vins fets amb Xarel·lo poden ser entre d'altres:

Cítrics.
Flors.
Litxis.
Poma verda.
Mineral, pedra.
Fenc.

Com a detall alhora de pensar els copatges per fer cava: el Xarel·lo aporta acidesa, el Macabeu melositat i la Parellada aporta lleugeresa, perquè és poc àcid, i inestable.

cas doradillo (o -lla); lanjarón; plateado; xarel·lo.
cat xarel·lo, pansa (blanca), pansa valenciana, panser (blanc), pansal (blanc), pansalet, cartoixà, premsal (blanc), premsal moll, palop, planta valenciana, planta bona.

Fitxa ampelogràfica MAPA

Pardina

2011-02-06T21:57:00.001+01:00

Pardina

Los racimos son de tamaño medio tirando a grande, compactos y con uvas medias de forma esférica y una piel fina de color amarillo pálido. Es una variedad muy productiva, por lo tanto sus vinos son de poca estructura, aromas escasos y frescos (heno, perejil, limoncillo) y sabor dulzón. Se suele utilizar como mezcla con otras variedades. Aunque se utilizaba para producciones de granel, en la actualidad se está descubriendo su potencial para elaborar vinos con aromas a hierbas de monte y frutas maduras.

Es la uva más abundante en Extremadura, aunque también está presente en Andalucía.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es sensible, de forma generalizada, a todos los ácaros.

Zalema

2011-02-04T14:36:00.001+01:00

Zalema
Varietat de raïm blanc originària d'Espanya, a la zona d'Andalusia i concretament en el Comtat de Huelva, és difícil trobar fora de la Península Ibèrica a causa de les condicions que necessita per créixer. Coneguda també amb els noms de Rebazo o Zalemo, el seu nom ve de l'àrab, Salem, que significa pau i s'usa com a salutació i signe de cortesia. Resistia a la plaga de fil·loxera del 1908 que va envair la zona, i actualment ocupa el 86% de la superfície de vinya de la Denominació d'Origen Comtat de Huelva.

Es desenvolupa a les planes de Huelva en sòls pobres i neutres, on les gelades no són una preocupació, i on a causa de la seva bona fertilitat presenta rendiments molt alts tant per hectàrea en raïms com en most, sent per altra banda un factor negatiu des del punt de vista de la qualitat dels mostos obtinguts. No sol ser atacat per l'oïdi, però en veremes tardana pot haver problemes de Botrytis.
.
El cep té una conducció baixa, sent el raïm de tamany gran i compacitat mitjana-baixa, i les baies d'un color groc-verdós i de mida mitjana a gran. Els vins obtinguts són lleugers, d'un color groc palla amb aromes vegetals i l'acidesa una mica alta, deixant un regust amarg final en el seu pas per boca. S'utilitza tant per elaborar vins secs, com escumosos o fins i amontillats.

fitxa ampelogràfica del MAPA

Picapoll Picapolla

2011-01-12T19:46:00.006+01:00

El picapoll, o la picapolla, és una varietat de cep blanca autòctona del Pla de Bages. El raïm de cep picapoll és poc compacte, de gra menut i ovalat. Com mostra l'etimologia del seu nom, la seva pell fina manifesta unes taques (pell picada). La maduració és tardana (segona quinzena de setembre) i els vins resulten lleugers (graduació i acidesa moderades) però amb una aroma afrutada i d'un color groc brillant.
És una varietat escassa que es conrea sobretot a Catalunya i al sud de França. En francès s'anomena picpoul, piquepoul o folle blanche i s'utilitza en els vins destil·lats de les regions de Cognac i Armagnac.

Són pròpies d'aquesta varietat les aromes de flors i fruites: pinya, pomelo, albercoc, codonyat i gessamí.

Picapoll

Ruen

2011-01-08T17:59:00.002+01:00

La varietat de raïm Ruen és un encreuament entre Shiroka Melnishka Pisa (conegut també com Melnik) i Cabernet Sauvignon que va ser reconegut com una varietat de raïm en 1964.

Es conrea en àrees molt petites a la vall del riu Struma.

També se li coneix com el "fenomen desconegut", com el raïm té un gran potencial, però oblidat en el temps. El raïm Ruen es va utilitzar àmpliament durant l'època pre-comunista, després de les quals gairebé totes les vinyes amb què van ser destruïts. A causa d'aquest fet molts búlgars no sap que existeix realment.

Recentment aquest raïm ha començat a rebre una vegada més el seu reconeixement per part dels enòlegs internacionals i s'utilitza per a vins negres d'alta qualitat. Les característiques del vi són els millors formats després del contacte amb el roure i el vins solen ser aptes per a la criança.

Mavrud

2011-01-08T17:55:00.000+01:00

Mavrud es una antigua variedad autóctona, cultivada solamente en Bulgaria desde tiempos remotos. El racimo es grande y alado, semi-compacto a suelto. Su peso promedio es de unos 400 g. La uva es pequeña (15mm) y esférica. El hollejo es grueso, resistente, de color negro-azulado y con una gruesa pruina. La pulpa es carnosa, de agradable sabor dulce y frescura. Mavrud es una variedad de maduración tardía - en la región de Plovdiv las uvas maduran a principios de Octubre. Su fertilidad es mediana. La variedad Mavrud es relativamente resistente al mildiu gris y no es muy susceptible al oídio. Tiene buena afinidad con los portainjertos Berlandieri x Riparia, Cober 5BB y SO4. Tiene poca resistencia a las temperaturas invernales bajas. Los suelos aluviales profundos en las regiones de microclima cálido del país, donde no existe riesgo de bajas temperaturas invernales, son los más apropiados para esta variedad. Mavrud es una de las variedades locales más valiosas para la producción de vinos tintos. El contenido de azúcar es de 17 a 23% y los ácidos tartáricos oscilan entre 6.1 y 10.7g/dm3. Los vinos producidos de esta variedad tienen un intenso color rubí, suficiente tanino y ácidos en reserva, así como un típico aroma agradable de sarmientos y moras. Los vinos elaborados con Mavrud evolucionan perfectamente cuando estén en contacto con madera de roble, adquiriendo un aroma complejo y un sabor suave y elegante.

Gamza

2011-01-08T17:53:00.002+01:00

Gamza es una antigua variedad autóctona, cultivada en el norte de Bulgaria desde tiempos remotos. En Hungría, Eslovaquia, Francia, Rumanía, Yugoslavia, Austria y Turquía es conocida como 'Kadarka'. Hasta fecha reciente, era una variedad básica para la producción de vinos tintos en la región vitícola norteña. En otras partes del país se le cultiva como viñas individuales en las plantaciones.

El racimo es grande (15.4/8.2 cm), cónico-cilíndrico, a menudo de una sola ala y compacto. La uva es pequeña (16.2/15.6 mm), casi esférica y deformada cuando el racimo es compacto. Su hollejo es fino, frágil, con una gruesa pruina, es de color azul oscuro a negro azulado.

Gamza es una variedad de maduración relativamente tardía – su vendimia es a finales de Septiembre y principios de Octubre. El rendimiento de una viña es de 4-6 kg. Su gran desventaja se debe al hollejo fino y frágil de las uvas, que se raja si el otoño es húmedo, siendo atacadas fuertemente por el mildiu gris. Los rendimientos y la calidad bajan entonces considerablemente. Para evitar que esto suceda, la variedad debe cultivarse en regiones montañosas (colinas) y aireadas, con suelos de ligero drenaje, y la recogida debe ser ágil (rápida campaña de vendimia).

Cuando se cultiva en espalderas, se recomiendan los grupos frutales cortos (nudos) y si la vid es muy fuerte y la fertilidad de las yemas más bajas es poca, se recomiendan los grupos frutales mezclados con soportes frutales cortos. No es muy resistente a las temperaturas bajas invernales. Su fertilidad es mayor cuando se cultiva sobre portainjertos Shasla x Berlandieri 41 B.

Cuando la variedad madura, alcanza un contenido de azúcar de 19-21.8%. En el Distrito de Vidin la acumulación de azúcar es más intensa y la madurez tecnológica ocurre antes – alrededor del 15 de Septiembre. Si el otoño es seco y cálido, los vinos tintos producidos de la variedad Gamza típicamente tienen un color rubí vívido pero no muy intenso, un aroma agradable de frutas rojas predominando el de frambuesa, una frescura distintiva pero suave y gratos taninos.

Misket Tinta

2011-01-08T17:52:00.002+01:00

Misket Tinta

Esta variedad ha sido cultivada en nuestros territorios desde tiempos remotos y se le considera como una variedad búlgara antigua. Está difundida principalmente en el Valle Sub-balcánico y en Sredna Gora – el Valle Sungurlare y los distritos de Karlovo y Brezovo. Hay plantaciones menores en los distritos de Stara Zagora, Sliven, Yambol y Vratza.

El racimo es de tamaño mediano (15.3/9.3 cm), cónico-cilíndrico, a veces de un ala o de doble ala, de semi-compacto a compacto. Su peso promedio es de 141-239g. La uva es muy pequeña (14/14.2 mm), casi esférica y deformada cuando el racimo es compacto. Su hollejo es de mediano grosor, resistente, rojo rosáceo con matiz violeta, cubierto por una gruesa pruina y típicos puntitos oscuros. La uva es jugosa y dulce, y tiene un grato aroma Misket.

El portainjerto Shasla x Berlandieri 41B es el más apropiado para ella porque las vides injertadas a ésta no brotan amentos y los rendimientos son elevados y estables (si la variedad es bien cultivada, el rendimiento es de unos 10000-12000 kg/hectárea). Las zonas montañosas (colinas) y aireadas son apropiadas para ella. Misket Rojo es la más resistente a las heladas entre las variedades locales y en este sentido también supera a muchas variedades internacionales de uva.

Las uvas acumulan 18-21% de azúcar, con 5.4-6g/dm3 de ácidos tartáricos. La variedad se combina con otras variedades para mejorar su acidez. Los vinos tienen un color amarillo paja, un gusto armonioso y un grato aroma Misket. Los famosos vinos blancos secos Euxinograd se producen cuando la variedad es ensamblada con Dimyat y Riesling italiano.

Melnik

2011-01-08T17:51:00.001+01:00

Melnik es una antigua variedad búlgara que se cultiva desde tiempos remotos en la región de Melnik (pequeña aldea en el sur-oeste de Bulgaria), y es de dónde proviene su nombre. El clima de la región está influenciado por el Mar Mediterraneo, hallado a tan sólo unos 80-100 km al sur. Temprana primavera, verano caliente, otoño prolongado y cálido, invierno relativamente suave (la variedad no es resistente a las temperaturas invernales bajas). El racimo de la Melnik es de tamaño mediano a grande (17 cm), semi-compacto, alado, con frecuencia de doble ala. La uva es pequeña (15 mm), ovalada, con hollejo grueso, resistente, de color negro zaíno. Las bayas son jugosas y tienen un agradable sabor agrio. Melnik demuestra buena afinidad con el portainjerto Shasla x Berlandieri 41 B. Es una variedad de maduración tardía. La vendimia suele iniciarse en la primera quincena de Octubre. Tiene un satisfactorio nivel de azúcar (20-24%) y suficientes ácidos tartáricos (6-8 g/dm3). Los vinos jóvenes se distinguen por su denso color cereza, su intenso aroma dominado por la cereza, suficiente extracto y una típica acritud picante. Los caldos evolucionan bien en contacto con la madera de roble. Con la crianza adquieren un aroma rico y complejo con interesantes y distinguidos matices de tabaco y cuero; el sabor del vino preserva su frescura y suave acritud.

Rubin

2011-01-08T17:50:00.005+01:00

Rubin es quizás la variedad tinta con más potencial después de la Mavrud. El cruce de Nebbiolo y Syrah se hizo en los años 40 en una pequeña ciudad en el norte de Bulgaria. La Nebbiolo le aporta el cuerpo y la Sirah - notas de pimienta negra, especiados. Curiosamente Rubin fue olvidada hasta los años 60 cuando varias bodegas empezaron a experimentar con ella. Las bayas son pequeñas, esféricas, de color de mora, casí zaíno. La variedad se vendimia en Sept. (2ª quincena) y tiene muy buen nivel de azucares 23-25%, y si se deja sobremadurar un poco pues alcanza 28-30%. Los vinos elaborados con Rubin tienen buena concentración, cereza en alcohol, golosos y maduros, pimienta sobre un fondo dulce.

Dimiyat

2011-01-08T17:50:00.002+01:00

Dimiyat

Es una variedad de uva búlgara que se cultiva mayoritariamente en la zona del Mar Negro. El hollejo es muy fino, frágil, de color amarillo-verdozo. Las bayas son jugosas y carnosas, saben a vainilla. Se vendimia en la segunda quincena de septiembre o la primera de octubre. Poco resistente a las temperaturas invernales bajas, pero es una variedad que se recupera sorprendentemente después del duro invierno (es muy resistente). Las vides son bajitas casi a ras del suelo. De esta variedad se elaboran vinos secos blancos, vinos espumosos, licores. Nivel de azucares 18-20%, ácidos tartáricos 6-7%. Una variedad muy fértil.

Tamyanka

2011-01-08T17:49:00.002+01:00

Tamyanka

Las bayas son pequeñas, cilíndricas o cono-cilíndricas. El racimo es semi-compacto o compacto. El hollejo es grueso de color amarillo-oxídado salpicado de pequeños puntitos negros. La fertilidad de esta variedad de uva es mediana, se vendimia en la segudna quincena de septiembre. No es resistente a las temperaturas bajas invernales. Tiene buena afinidad con los portainjertos Shasla x Berlandieri 41B. Nivel de azucares 23-24%. La variedad Tamyanka se cultiva también en Italia, Francia, Siria, Egipto. En Italia de esta variedad se elabora el famoso "Asti Spumante".

5A MZ

2011-01-08T15:22:00.001+01:00

5A MZ

Retinto Sousón (Galicia) Vinhao Sousao (Portugal)

2011-01-06T18:41:00.001+01:00

Retinto, Sousón (Galicia) Vinhao Sousao (Portugal)

Los racimos con cilíndricos, cortos y compactos, con frutos medianos, redondos y piel color violáceo. Los vinos resultantes complejos, son de color intenso (amoratados), especiados y frutales (moras maduras), con buena acidez y taninos un tanto vegetales.
Origen

Variedad que se cultiva en Galicia, en las denominaciones de origen Ribeiro y Valdeorras, y en Portugal.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensibilidad media al oídio.

Moscatel negro

2011-01-02T09:04:00.000+01:00

Moscatel negro

Variedad española tinta autorizada para la comunidad autónoma de Islas Canarias, donde está muy cultivada.

Moristel

2011-01-02T09:00:00.000+01:00

Moristel

Variedad tinta bastante abundante en Huesca y Zaragoza. Es la variedad principal en la D.O. Somontano.

Ficha del MAPA

Moravia agria

2011-01-02T08:59:00.000+01:00

Moravia agria

Como su nombre indica, es de acidez alta.

Variedad tinta española autóctona de las provincias de Cuenca y Albacete. Es variedad autorizada en Castilla-La Mancha, y con ella se elaboran varietales bajo el calificativo de Vino de la Tierra de Castilla. Se la llama Moravia Agria para distinguirla de la Moravia Dulce.

Molinera

2011-01-02T08:56:00.002+01:00

Molinera

Sinónimos: Besgano, Castiza

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es una variedad bastante resistente a las enfermedades, aunque podría dar algún problema con la botrytis .

Los racimos son grandes, muy alargados y sueltos. Las uvas medianas y de forma esférica, de color granate. Su rendimiento es alto en cantidad, por lo que sus vinos son delicados, neutros, con poco cuerpo y sabor, poca graduación alcohólica y tendencia a la oxidación. Con ella se elaboran rosados espumosos, obteniendo muy buenos resultados vinos frescos (gracias al carbónico), con delicados aromas a arándanos y lácteos, cremosos y envolventes en boca. Los brut incorporan un punto de azúcar que hace que el conjunto mejore, suavizando las notas tánicas de la variedad.

Variedad originaria de Bailén (Jaén). Se encuentra mayoritariamente en Andalucía, aunque también en Levante. Se usa también como uva de mesa.

Maturana Blanca

2011-01-02T08:49:00.000+01:00

Maturana Blanca

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Muy sensible a la botrytis, especialmente en años lluviosos y medianamente sensible al oídio.

Sus racimos son pequeños y compactos y las bayas medio-grandes y con forma troncovoide, de un verde intenso y crujientes al morderlas. Los vinos son poco aromáticos. En su punto de madurez, desprende aromas a melisa y frescas notas alimonadas. Si no está bien madura desprende aromas a alcachofa o albahaca. Presenta buena acidez y graduación alcohólica y su bajo contenido en glicerol potencia las sensaciones ácidas y amargas al final de boca. Los vinos que producen son de color amarillo-dorado.

Es una de las variedades autóctonas de La Rioja, en pleno proceso de recuperación.

Malvasía rosada

2011-01-02T08:37:00.000+01:00

Malvasía rosada

Se asemeja a la Malvasía Blanca. Tiene racimos medianos y poco compactos, bayas medianas, elípticas y de color rosáceo. Suele usarse como variedad complementaria.

Variedad tinta típica de las Canarias.

Malvar Blanca

2011-01-02T08:30:00.001+01:00

Malvar Blanca

Sinónimos: Malvasía de Madrid.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a la botrytis (especialmente cuando el otoño ha sido lluvioso) y a los ácaros (erinosis).

Esta variedad de grandes racimos y abundante vegetación presenta también uvas de gran tamaño y pulpa crujiente. Destaca más su carácter frutal y su sedosidad, ligereza y baja acidez en boca que sus aromas, poco intensos. Las modernas técnicas de vinificación han conseguido vinos más resistentes a la oxidación (a la que es propensa la variedad), cremosos y fáciles de tomar.

Es la variedad mayoritaria en la elaboración de los vinos blancos de Madrid, estando perfectamente aclimatada a los suelos de la región. Felipe IV era gran admirador de los vinos que se producían en Navalcarnero con esta uva. No hay que confundirla con la variedad Malvasía.

Loureira tinta

2011-01-02T08:25:00.002+01:00

Loureira tinta

Sinónimos: Loureiro Tinta

Las uvas son pequeñas y redondas. Produce vinos de gran calidad, con mucho aroma, pero dada su escasez, no se usa como varietal, sino como complementaria de otras.

Variedad tinta española autóctona de Galicia, donde únicamente se cultiva.

Listán de Huelva

2011-01-02T08:21:00.001+01:00

Listán de Huelva

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible al oídio, a las polillas del racimo y a la botrytis .

Los racimos son grandes y poco compactos. Las bayas pequeñas y de color verdoso. Esta variedad presenta buenas aptitudes para vinificar, dado su gran poder alcohólico y acidez media. Aromas primarios escasos de flores blancas. Suele mezclarse con otras variedades de mayor solidez (para elaborar blancos jóvenes se utiliza conjuntamente con la variedad Zalema, también autóctona de Andalucía), con resultado de vinos frescos y afrutados. También se elaboran de forma tradicional vinos encabezados que se envejecen por el sistema de criaderas y soleras.

Por su morfología, puede ser confundida con las listanes canarias o incluso con la Palomino Fino. Sin embargo, esta veriedad está definida como tal desde el siglo XIV en Huelva, y sus caracteres morfológicos son diferenciados.

Ficha del MAPA

Lado

2010-12-27T17:11:00.000+01:00

Se utiliza principalmente como complementaria de otras variedades. Produce vino blanco ligero, aromático y ácido.

Vinífera blanca originaria de Galicia, en peligro de extinción, que está siendo recuperada, especialmente en la D.O. Ribeiro.

Güal

2010-12-25T20:22:00.002+01:00

Güal

Tiene racimos de tamaño pequeño y poco compactos. Las bayas son de tamaño mediano, forma redonda y color dorado. Es una uva relativamente neutra.

Variedad blanca exclusiva de Tenerife (islas Canarias), desconocida en la Península. Hay quien considera que es la misma variedad que la Albillo.

Gordal

2010-12-25T20:14:00.000+01:00

Gordal

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es sensible a la podredumbre gris, pero resistente al oídio, aunque cuando llueve en vendimia hay peligro de que los racimos próximos al suelo se pudran por el exceso de humedad.

Es una uva con altos rendimientos en mosto, aunque su graduación alcohólica y acidez son muy bajas, por o que se utiliza para mezclar con otros vinos, dando buenos resultados. También se utiliza como uvas de mesa, ya que los racimos son grandes y las bayas esféricas, de gran tamaño y sabores neutrales. Aporta interesantes aromas a lima y hierbabuena.

Variedad castellano-manchega prácticamente en desuso. También se da en algunos puntos de Andalucía.

Garrido fino

2010-12-25T19:47:00.000+01:00

Garrido fino

Sinónimos: Palomino Garrio, Garrío Fino

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible al oídio, a los ácaros, a las polillas del racimo y especialmente a la botrytis.

De racimos grandes y compactos, con bayas grandes de color amarillo verdoso y sabores acuosos. Graduación alcohólica no muy alta, aunque con una maceración en frío da aromas frescos de limoncillo y hierba fresca. Acidez equilibrada, a veces con escaso cuerpo y ligero en boca. da vinos jóvenes y frescos, de consumo temprano y a buen precio.

Variedad blanca que se da en Andalucía. Es originaria de la provincia de Huelva, cultivándose en la D.O. Condado de Huelva.

Ficha MAPA

Garnacha Roja

2010-12-25T12:53:00.000+01:00

Garnacha Roja
Los racimos de esta variedad son medianos, de forma piramidal y hombros sueltos y poco compactos. Los frutos son medianos, esféricos y con la piel de color rojo violáceo. Es una variedad muy interesante para la elaboración de rosados, dado su equilibrio entre acidez y alcohol. También se usa junto a otras variedades con más color. De escaso color y glicérica en boca, en nariz ofrece frescos aromas a fresas y heno.

La Garnacha roja es otra de las variedades de Garnacha que existen, especialmente en Castilla y León.

Es sensible a la botrytis .

Gajo Arroba

2010-12-23T22:15:00.000+01:00

Gajo Arroba

Los racimos son muy grandes y compactos (de hecho, su nombre hace referencia de forma metafórica a su gran tamaño, pues una arroba pesa de 11 a 12 kilos, lo que indica que los racimos son muy grandes). El tamaño y su capacidad productiva son inversamente proporcionales al grado alcohólico y materia colorante, dando vinos suaves, ligeros y de acidez equilibrada. Es interesante para la elaboración de rosados y para mezclar con vinos más concentrados.

Variedad autóctona de Arribes del Duero (Zamora).

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es sensible a los ácaros, las polillas y la botrytis .

Forastera blanca

2010-12-19T15:20:00.000+01:00

Forastera blanca

Sus racimos son de tamaño mediano y poco compactos. Las bayas son pequeñas, redondas y de color verde-amarillento. Los vinos tienen graduación alcohólica y acidez justas. Es idónea para elaborar vinos blancos jóvenes. Vendimiada tempranamente y con una leve maceración en frío, despliega aromas de jara y flores blancas. Un punto de aguja da a los vinos frescas sensaciones ácidas en boca.

Cepa blanca reconocida en Canarias y en Andalucía. Está especialmente difundida en la isla de La Gomera.

Sinónimos: Forastera Gomera, Gomera blanca, Forastera, Doradilla

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Muy sensible al oídio, sensible a la botrytis y las lluvias tempranas le afectan especialmente.

Doradilla

2010-12-19T15:12:00.000+01:00

Doradilla

Los racimos son muy grandes, con uvas medianas o pequeñas de color amarillo verdoso. Los vinos son justos en graduación alcohólica, que da buenos resultados para elaborar blancos jóvenes con aguja (que refuerza la estructura del vino y aporta frescor).

Variedad blanca presente en Andalucía, especialmente de la región vitícola almeriense de “Vino de la Tierra Laujar-Alpujarra”.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es muy sensible al oídio y a la botrytis.

Chelva

2010-12-19T15:09:00.000+01:00

Chelva
Racimos muy grandes, con uvas también muy grandes de color amarillo pálido, pulpa crujiente y muy jugosa, aunque sosa en lo relativo a sabor. Dado su gran tamaño, es pobre en aromas y acidez. Los vinos que da son neutros, fáciles de beber y poco longevos, con aromas primarios simples. Es interesante para mezclar.
Origen

Variedad blanca muy extendida en Extremadura y el Levante peninsular (donde es empleada, principalmente, como uva de mesa).

Sinónimos: Montua

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Poco sensible a las enfermedades criptogámicas, pero sensible a las heladas primaverales.

Caíño

2010-12-19T14:46:00.000+01:00

Caíño

Sus racimos son medianos o pequeños, cilíndricos, compactos y cortos. Las uvas son medianas, de forma esférica y color granate negruzco. Los vinos de Caíño Tinto tienden a ser herbáceos y vegetales, aunque se pueden compensar con cortas estancias en roble americano.
Variedad autóctona de Galicia que también se da en el norte de Portugal.

Sinónimos: Borraçal (Portugal), Amaral, Azal tinto, Cainho bravo, Cahíño cachón y Caíño longo

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es resistente a los insectos, medianamente sensible a la botrytis y muy sensible al oídio.

Ficha MAPA

Forcayat - Airen - Lairén - Afartapobres

2010-12-19T12:29:00.000+01:00

Forcayat - Airen - Lairén - Afartapobres - Aidén - Manchega - Valdepeñera - Forcallat blanca

És la varietat de raïm més cultivada al món. És la varietat dominant als vins de la Manxa, Madrid i Valdepeñas.

La varietat no és tan rendible com les varietats negres, pel que s'està arrencant molta, s'ha de corregir molt amb àcid tartàric. Els vns són poc àcis, molt sensibles a l'oxidació.
.
Resistent a enfermetats criptogàmiques, sensibilitat mitja a l'oïdi.

Té un elevat rendiment per vinya, i es planten les vinyes molt separades.
.
Produeix vins alcohòlics, de 13º - 14º. S'utilitza molt com a most rectificat.
.
Els aromes primaris són plàtan i pinya, herbacis (fenc), anissos.

Ficha MAPA

Monastrell blanco Montepila

2010-12-12T17:15:00.001+01:00

Es una antigua variedad andaluza, diseminada por varias provincias del sur español. Da vinos poco aromáticos, neutros, de baja graduación alcohólica.

Sinonimias

Monastrell blanco y Mantepila.

Descripción

Variedad blanca de porte semierguido. Hojas adultas pentagonales, con abundantes pelos cortos en el envés de la hoja. Posee una débil hinchazón en el haz. Racimos medianos, de 12 a 18 cm. de longitud, compactos, con pedúnculo muy corto. Bayas de forma esférica o ligeramente aplastadas, de longitud media y diámetro grande, con la epidermis verde amarilla y la pulpa incolora.

Verdelho verdello

2010-12-12T17:04:00.000+01:00

Verdelho és un raïm blanc cultivat a Portugal , encara que la majoria es troben a l'illa de Madeira , dóna nom a un dels quatre principals tipus de vi de Madeira.

Verdelho és un cep moderadament vigoros, que produeix raïms de petites baies ovals amb molta pell en proporció al suc. Les pells de la baia pot ser gruixuda i sabor "dur" quan es menja. Els raïms maduren aviat, i poden ser propensos a oïdi. Les vinyes també poden sofrir les gelades durant la primavera.

Burrablanca

2010-12-12T16:55:00.000+01:00

Conocida como Burra Blanca y Burrablanca.

Los racimos son grandes y sueltos, con grandes bayas. Dada su escasez, es poco frecuente encontrarla vinificada, sino que más bien se emplea para cocinar. Su graduación alcohólica tiende a ser baja y la acidez también poco excesiva, lo que da vinos neutros. Sería interesante para mezclar con vinos de mayor carácter.
Origen

Variedad blanca cultivada en Canarias, en el norte de la isla de Tenerife, en la zona del Valle de la Orotava. Es una variedad escasa.

Vigiriega Diego

2010-12-12T16:53:00.000+01:00

El raïm vigiriega és una varietat molt poc estesa que es conrea a les Canàries ( El Hierro , Tenerife ) i en Granada ( Serra de la Contraviesa - Alpujarra -), reducte peninsular d'un raïm conreada en tota Andalusia abans de la fil.loxera . Cep molt vigorosa i rastrera, resistent, altament productiva, dóna uns raïms grans, atapeïts, de grans grossos. Reputada antigament com raïm de taula, el seu suc és ric en sucres i acidesa fent-ho especialment apte per a l'elaboració de vi escumós natural. Els seus vins són afruitats no excessivament aromàtics predominant les notes de poma verda, pera, cítrics i fonoll, depenent del grau de maduresa. És també anomenada Bujariego, Diego, Verijadiego, Vijariego, Vijiriego, Vujariego.

Breval

2010-12-12T16:50:00.001+01:00

Breval és una varietat de vinya per fer vi , de baies blanques. Segons l'Ordre APA/1819/2007, de 13 de juny (BOE del dia 21), es tracta d'una varietat de vinya destinada a la producció de vi autoritzada en Canàries . Forma part de les denominacions d'origen Gran Canària , El Hierro i Lanzarote.

Manto negro - Mantó negre

2010-12-11T22:29:00.000+01:00

Manto negro . Mantó negre

El manto negre, o simplement manto, és una varietat de cep negra. El gra és gros.

És una varietat autòctona de Mallorca, possiblement derivada de l'adaptació de la garnatxa a l'illa. Es cultiva sobretot a la DO Binissalem on els vins negres porten un mínim del 50% de manto. També es troben ceps de manto negre a les terres del sud de Catalunya, principalment a Tarragona.

El vi de raïm de manto negre és neutre d'aromes, amb cos i d'alta graduació (és fàcil arribar a 14º). El vi varietal té tendència a l'oxidació però amb un cert cupatge és apte per l'envelliment.

Complementa molt bé el callet, molt aromàtic i de baixa graduació.

Moll o Prensal Blanc

2010-12-11T15:13:00.000+01:00

Moll o Prensal Blanc

Varietat blanca, és la varietat autòctona principal de la D.O. Benisalem Mallorca, base dels vins blancs i espumosos, i deu participar en l’elaboració d’aquests vins en una proporció mínima del 50%. Genera uns vins de marcat caràcter fruital, de color groc pallós, molt bona estructura, intensos en sensacions molt agradables.

99 R

2010-12-09T15:10:00.003+01:00

99 R

Moscatel rojo

2010-12-08T22:33:00.001+01:00

Moscatel rojo

Los racimos son medianos y compactos, con hombros y forma redondeada. Los frutos son más bien pequeños, de forma esférica ligeramente aplastada y un bonito color rojo plomo. Además del color que aporta a los vinos (ámbar rojizo), aporta persistentes aromas dulzones de dátiles, rosa de Alejandría y flores amieladas. En boca destaca su alta graduación, baja acidez y unos taninos entre vegetales y amargos. Se suele mezclar con otras uvas blancas para darle un carácter amoscatelado (vinos dulces, mistelas, arropes…).

Casta propia de Castilla y León, que se utiliza bien como uva de mesa o pasificada, o para elaborar vinos muy fragantes de color ámbar rojizo. Es una variedad muy escasa, que se encuentra de forma aislada en el valle del Duero, generalmente mezclada en viñedos con otras variedades.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Su alto contenido en azúcares la hace vulnerable ante las avispas. Es muy sensible al oídio.

Navarrete tinta

2010-12-08T22:30:00.000+01:00

Navarrete tinta

Los racimos son cilíndricos, largos, con hombros y compactos. Las uvas medianas o pequeñas, redondas y de color azul bermellón. Los vinos presentan alta graduación alcohólica, buena acidez y taninos de grano grueso que permiten la crianza en roble. Suelen ser vinos de un intenso color bermellón, aromas a moras negras y endrinas, toffee y hoja de tabaco, volumétricos en boca.

En la localidad riojana de Navarrete, se encuentra esta variedad autóctona y minoritaria. Sus orígenes se remontan al siglo XVI, estando circunscrita a los viñedos que los monjes de la iglesia de La Asunción de María (en construcción en aquella época) elaboraban y con el que abastecían a la comunidad seglar del momento (abundante, pues se encontraba en una encrucijada del Camino de Santiago).

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensibilidad media al oídio y más sensible al mildiú y a la botrytis

Negramoll rosado

2010-12-08T22:28:00.000+01:00

Negramoll rosado

Los racimos son pequeños, de forma piramidal y sueltos, con uvas de tamaño medio, redondas y color del granate al verde. Por su color, se usa para elaborar rosados. La uva tiene buena acidez y graduación alcohólica, y el vino resultante es ligero, con poco color y para tomar temprano. Con ella se producen los llamados “vinos de Tea”, envejecidos en pino canario, madera que aporta fuertes notas de balsámicas y de resinas, dando lugar a vinos más sólidos y longevos, algo agresivos y de consumo predominantemente local.

Se cultiva en Canarias, especialmente en La Palma, aunque dependiendo de su ubicación, cambia su comportamiento.

Palomino fino

2010-12-08T22:26:00.000+01:00

Palomino fino

Los racimos son grandes y de forma piramidal. Las uvas medianas, esféricas, de piel fina y color verde amarillento. Destaca su carácter neutro y su buena graduación alcohólica y baja acidez, por lo que es la uva reina para la elaboración de los vinos de Jerez (vinos de crianza biológica por medio del sistema de soleras y criaderas). Los vinos que produce tienen aromas a mar, a frutos secos y a especias de la madera.

Es una de las variedades que crece en Andalucía y Castilla y León. Sólo puede elaborarse vino con Palomino fino en Sanlúcar de Barrameda, para la producción de la manzanilla.

Sinónimos: Albán, Albar, Palomina, Xerez.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Es sensible a la botrytis .

Doña Blanca

2010-12-08T20:53:00.000+01:00

Doña Blanca
Sinónimos: Cigüente (Extremadura), Moza fresca (Galicia), Siria (en Portugal), Valenciana, Malvasía del Bierzo, Blanco del país, Blanca extra, Doña branca.

Sus grandes racimos ofrecen buenos rendimientos (en cantidad de producción y por prensado). Esto significa que los vinos que dará son neutros y sensibles a la oxidación del mosto. Las uvas son de tamaño mediano, de forma elíptica y de color amarillo verdoso con pecas. Su poder aromático a cítricos mejora con la maceración en frío. Da vinos jóvenes (para consumir temprano), afrutados y con la presencia de un punto de aguja que los hace gráciles.
Esta variedad se da en la D.O. Ribera Sacra (entre las provincias de Orense y Lugo) y también pegada a Portugal, en Extremadura (está adaptada a los suelos arenosos y pobres de la zona de Castuera, dentro de la D.O. Ribera del Guadiana), pasando por Castilla y León.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:

Es resistente a las heladas primaverales, por su brotación tardía. La presencia de lluvias cercanas a su vendimia (a finales de septiembre) puedo provocar que se pudra el fruto. Especialmente sensible a los ácaros.

Quebranta

2010-12-08T13:24:00.004+01:00

Quebranta

Pardillo, Marisancho

2010-12-06T22:00:00.000+01:00

Pardillo o Marisancho

Los racimos son mediano-pequeños y muy compactos. Las uvas son también medianas-pequeñas y de forma esférica, un poco aplastadas y de color verdoso. La variedad aporta buena acidez a los vinos y suele usarse en combinación con otras uvas para potenciar de forma natural la acidez del vino. Su gran resistencia a la oxidación la hacen apta para pasar por barrica. Es un poco corta de aromas.
Origen

Los viñedos más viejos de esta variedad los encontramos en Cuenca, donde se elaboraban vinos con Pardillo desde el siglo XII. También en Madrid se cultiva esta variedad.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a la podredumbre gris y las polillas de racimo.

Parraleta, Ribote, Bomagasto

2010-12-06T21:56:00.000+01:00

Parraleta, Ribote, Bomagasto

Los racimos son medianos y muy compactos, con uvas medianas y esféricas, de color azul negruzco. La uva presenta buena acidez y graduación alcohólica, tiene escasos aromas y buen contenido polifenólico. Su principal característica es su rusticidad y su carácter balsámico, con notas de fruta silvestre y especias.

Se trata de una variedad autóctona y exclusiva del Somontano (Aragón).

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a los hongos, al oídio, a la podredumbre y a los ácaros.

Robal

2010-12-06T18:40:00.000+01:00

Robal

Sus racimos son muy grandes y compactos, con forma troncocónica, bayas grandes y esféricas y un característico color verde oliva. Los aromas son a frutas verdes poco intensos y en boca muestran baja intensidad, por lo que a veces se opta por mezclar con otras variedades.
Origen

Prácticamente desaparecida por su baja aceptación enológica, esta variedad autóctona local se encuentra, sobre todo, en Aragón, especialmente en la zona de Campo de Borja.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a los ácaros (especialmente a la erinosis y al oídio) y muy sensible a la podredumbre.

Romé Tinto

2010-12-06T18:35:00.003+01:00

Romé Tinto

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a los ácaros y al oídio.

Los racimos son medianos y poco compactos, con pequeñas uvas redondas de color granate. Los vinos suelen tener buena graduación alcohólica, pero a veces les falta acidez. Suelen ser intensos en color, con notas vegetales y frutas rojas en nariz, también flores azules y vainillas, expresivos y cremosos si han pasado por barrica.
Origen

Variedad propia de Andalucía, autóctona de la zona de Málaga.

Rufete

2010-12-06T18:34:00.000+01:00

Rufete

Los racimos son pequeños, compactos y redondos, con uvas de mediano tamaño, color negro azulado y particulares sabores frutales. Tiene buenos índices de contenidos fenólicos, taninos, alcohol y acidez. Otorga vinos complejos en nariz (con aromas de especias, hierbas, endrinas, frutos secos y frutos silvestres), que dan buenos resultados cuando se les envejece en barricas.
Origen

Variedad autóctona y exclusiva de la sierra de Salamanca, en la zona productora de Arribes del Duero.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a los ácaros y al oídio.

Teta de cabra Corazón de cabrito

2010-12-06T17:13:00.003+01:00

Teta de cabra Corazón de cabrito
Castilla y León
Raïm de taula, poc grau i poca acidesa, raïms amb grans molt grans. De brotació tardana i maduració tardia, sensible a les gelades.

Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana Per Xavier Favà i Agud

2010-12-06T17:05:00.001+01:00

Diccionari dels noms de ceps i raïms: l'ampelonímia catalana Per Xavier Favà i Agud

140 RU

2010-12-06T15:20:00.003+01:00

140 RU

Tinta de Pampana Blanca

2010-12-05T20:50:00.001+01:00

Tinta de Pampana Blanca

Sus racimos son de mañana mediano, forma piramidal y sueltos, con bayas medianas de color azul negruzco. Aunque el contenido alcohólico suele ser bueno, la acidez es baja, por lo que da vinos faltos de carácter. Es apta para elaborar vinos jóvenes y de corta crianza.

Variedad cultivada principalmente en Castilla-La Mancha.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a las heladas primaverales.

Tinta Jeromo

2010-12-05T20:43:00.001+01:00

Tinta Jeromo

De racimos pequeños y compactos, uvas medinas y esféricas de color azul negruzco y gran concentración polifenólica y tánica, lo que permite largas crianzas. Sorprende la carga aromática (frutos negros, mora y endrinas), intensidad de color y la nobleza de los taninos (marcados y elegantes).

Se da en Castilla y León, en la zona de Arribes del Duero, aunque es una variedad casi en desuso, por sus bajos rendimientos. Sin embargo, se están iniciando acciones de recuperación.

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a las enfermedades de la madera y al oídio medianamente.

Tinto Velasco

2010-12-05T20:41:00.002+01:00

Tinto Velasco

Los racimos son medianos, con bayas de buen tamaño y color granate azulado. Presenta pocos compuestos fenólicos y escasa concentración de taninos (especialmente cuando la variedad no ha madurado completamente), aunque sus aromas son buenos y tiene también buena acidez. Con ella se elaboran frescos y afrutados vinos rosados.

Variedad autóctona de Castilla-La Mancha, que data del siglo XIII.

Sinónimos: Frasco

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Sensible a la podredumbre gris y a las heladas primaverales

Trepat

2010-12-05T20:40:00.001+01:00

Trepat, trepadell, trepó, trepó de gall, trepó de gat, trobat, criatendra, cuatendra, pansa borda, pansa roja, panser negre, pansó o tarragoní.

Varietat de raïm negre que podem trobar a Catalunya i les Illes Balears, és autòctona de la Conca de Barberà, a Catalunya, on ocupa una superfície molt reduïda i s'utilitza sobretot per elaborar caves rosats, doncs dóna poc color per als vins negres. Està permesa en les Denominacions d'Origen Costes del Segre i Conca de Barberà.

Creix sobre sòls de granit amb aspecte blanquinós degut a la presència de calç, i és de brotació lenta amb escàs desenvolupament, ja que els sòls en els quals creix són poc fèrtils, ben drenats i més aviat pobres. És preferible donar-li podes curtes de formació en got per evitar que la planta envelleixin amb rapidesa, ia més és sensible a les arnes, l'oïdi, però força resistent a Botrytis. Sensible també a les gelades de primavera, la verema és tardana (finals de setembre, principis d'octubre) amb uns rendiments mitjans, en els quals s'obté un vi amb un grau alcohòlic moderat, entre 10-11,5% i bona acidesa vegetal .

Conducció alçada, sent una varietat vigorosa i amb circells curts i bifurcacions, amb un raïm de mida mitjana, compacte i amb les espatlles oberts, sent la baia esfèrica, de tamany mitjà i un color blau-negrós. Els vins rosats obtinguts amb aquesta varietat són frescos, lleugers i afruitats, d'un color rosa-gerds molt net i brillant.

Verde Agudillo

2010-12-05T20:11:00.000+01:00

Verde Agudillo

De brotación tardana y maduración tardía, és sensible a las lluvias de otoño, pudiendo reventar los granos; vigorosa, de porte ergido y buena fertilidad, admite podas cortas. Sus racimos son grandes, compactos y de forma piramidal. Las uvas son medianas y esféricas, ligeramente aplastadas y de color verde pálido. Dan buen rendimiento. Los vinos son ligeros, de graduación alcohólica equilibrada y alta acidez. Sus aromas son más bien escasos, con recuerdos a peras y pomelo, y se suele usar en mezclas de vinos rosados.

Variedad bastante escasa propia de Castilla y León, concretamente de la zona de Cigales

Sensibilidad a plagas y enfermedades:
Medianamente sensible al oídio y alta sensibilidad a la podredumbre. Le afecta la polilla.

Garnatxa negre

2010-11-28T18:34:00.006+01:00

La Garnatxa negre és la varietat mediterrània més cultivada al món.

A Espanya es cultiva arreu, menys a Galícia, Astúries, Múrcia i Illes Canàries.

A Italia es cultiva a Cerdenya (l'Alguer)

També es coneix com: garnatxa, grenache, alicante, ribesaltes, moratón, tintorera, tinto aragonés, tinto navalcarnero, pardina, alicante, Navarro, Gironet, Lladoner, Tinto Aragonés, Tintilla, Grenache Noir (en Francia), Carignan Rouge (en Estados Unidos y Francia), Toccai o tocai Rosso (Italia), Cannonao (Italia). La OIV afegeix Gamay, Garnacha Tinta N, Granaccia

És una varietat molt sensible al corriment de la flor, quan no és fecundada. Per això, els seus raïms són molt poc compactes. És una varietat que resisteix perfectament la sequera. La pell del raïm és molt prima i sensible a plagues i malalties. En sobremaduracions, arriba a concentracions de sucres realment importants. Per aquesta capacitat oxidativa, és molt apropiada per elaborar vins generosos.

Se'n fa vi negre i rosat, de força grau i poca acidesa. S'utilitza per donar color al vi.

Els seus aromes recorden fruits negres ben madurs, confitures (prunes), panses, arrop amb fons balsàmics i especiats.
No admet guarda.

Verdejo colorao

2010-11-13T17:42:00.001+01:00

Verdejo colorao

Aquesta varietat es troba a Pereña, on en fan vins amb un punt d'agulla. No és de brotada tardana, és sensible als àcars i l'oïdi, la seva fusta és tova cosa que la fa sensible a l'eutipia i la yesca. Fèrtil, admet poda curta, de raïms molt petits i poca producció. De poc vigor vegetal, madura tard.

De baix rendiment els rosats donen aromes de prunes, bona acidesa per consumir jove.

No he trobat a Internet cap celler que l'elabori.

Mission - Listán prieto

2010-11-08T13:23:00.004+01:00

Mission - Listán prieto

Plavac mali

2010-11-08T13:18:00.006+01:00

Plavac mali

Verdejo Negro, espadeiro, Trincadeira Preta

2010-11-06T20:15:00.005+01:00

Verdejo Negro, espadeiro, Trincadeira Preta
Al segle XVIII es referia Jovellanos a aquesta varietat, en els seus Diaris, com la millor, i aquesta continua sent l'opinió majoritària entre els colliters actuals. Suárez Cantó la va descriure com varietat negra molt bona, de dispersió atapeït, raïm crescuda, prolongada en forma d'ou d'ocell, de color negre violaci, carnosa, pell fina, gust fresc i agradable, suc clar de molt poc tint. Huetz de Lemps (1967) confirmava més tard que era una de les varietats més cultivades a la zona i la de millor qualitat. Segons Hidalgo i Candela (1971), ocupava el 1971 un 10% de la superfície conreada provincial. En el Cadastre Vitivinícola de la província d'Oviedo (1981), es parla d'un "verdejo blanc" del que a més es diu que és la varietat més estesa i apreciada a la zona. Aquest és un gran error que ha de ser esmenat més aviat possible, doncs com s'ha explicat anteriorment pot portar greus conseqüències, ja que aquesta és la varietat que ha es plantada de forma majoritària per obtenir uns bons negres. El verdejo negre aporta grau, color i acidesa, cert caràcter de fruites del bosc, especialment apta per a criances.

El brot és de densitat mitjana de pèls tombats i pigmentació antocánica feble, formant un rivet per la vora.

El full adulta tenen limbe de vegades pentagonal i de vegades orbicular; amb cinc o set lòbuls, si pecíol amb lòbuls superposats i la base en V; pits laterals oberts, de profunditat mitjana o poc profunds i amb la base en V; densitat baixa de pèls tombats pel revers.

La longitud del raïm és de 9,4 cm compactes, raïm amb forma lleugerament lipsoïdal, de color vermell violeta fosc, polpa no acolorida i sense cap sabor particular. La majoria dels raïms porten una o dues llavors i el pes d'aquestes és de 0,0336 gr.

Comportamiento del Verdejo Negro en montaña y en litoral

Vidadillo Vitadillo

2010-10-31T20:08:00.001+01:00

Vidadillo Vitadillo
Es troba a la D.O. cariñena, de brotació temprana, admet poda curta, presenta alternança de producció i és sensible al corc i l'oïdi. Vins equilibrats i alcohòlics, de tanins potents admet maceracion llargues i criança en fusta

Sinonimias: Cañona, Garnacha Basta,. Garnacha Gorda,

Vijariego Negre

2010-10-31T19:48:00.001+01:00

Fertilitat bona, afavorida amb podes llargues guyot, sensible a l'oïdi, corc i corriment. Dóna bon grau alcohòlic i acidesa. De producció baixa, s'usa poc. Aporta molt taní, i alcohol però sense aroma. Perill d'astringència excessiva.

comentaris de tast a verema

Vijariego blanca

2010-10-31T09:17:00.000+01:00

Vijariego:
Varietat de raïm blanc.La seva principal zona de cultiu són les Illes Canàries. Maduració tardana i de raïm mitjà-gran i raïm gruixuda, groc-verdosa, líptic-curta, de suc incolor, pell de gruix mitjà, polpa carnosa, i sabor neutre-herbaci.

La poda tradicional és rastrera amb cordons, i o és rentable, les noves plantacions és fan a en espatllera. Fan podes curtes royat. ËS molt sensible a l'oïdi i al corc del raïm.

Vins joves de baixa graduació, acidesa equilibrada, s'han de consumir joves.

Grecanico

2010-10-24T11:00:00.001+02:00

Grecanico és un raïm blanc italià cultivat principalment a Sicília . El raïm madura tard i pot produir un vi fort i de forta acidesa.

Falanghina

2010-10-24T10:58:00.000+02:00

Falanghina, també anomenat Falanghina Greco, és una varietat de raïm de Vitis vinifera , que s'utilitza per als vins blancs. Es considera una antiga varietat de raïm característic, base per al clàssic vi de Falerna . Es conrea a la costa de Campània, al nord de Nàpols , i amb freqüència es consumeix en el sud d'Itàlia juntament amb els mariscs.

Sinònims

Falanghina és també conegut pels sinònims Biancazita, Biancozita, Biancuzita, Falanchina, Bianca Falanchina, veraces Falanghina, Falenghina, Falernina, Veronese Falerna, Fallanchina, Fallanghina, Folanghina, Montecalvo, Montellese i Falerna Raïm.

TEROLDEGO ROTALIANO

2010-10-23T22:47:00.001+02:00

Teroldego és un raïm negre italià conreat principalment a la regió nord-oriental del Trentino-Tirol del Sud-

Està emparentada amb la syrah. Els raïms maduren al voltant de la darrera setmana de setembre o la primera setmana d'octubre.

Gibi

2010-10-18T15:16:00.005+02:00

Gibi

31 R

2010-10-12T15:25:00.001+02:00

31 R

Babic

2010-10-08T13:16:00.004+02:00

Babic

Pinot Blanc

2010-10-08T12:01:00.005+02:00

Pinot Blanc

valencí o valent

2010-09-29T20:13:00.003+02:00

valencí o valent
Varietat de cep blanca i negra. De raïm menut, de gra allargat i gros i de pell gruixuda, que dóna vins moderats quant a grau.
cas abeacín; centí; lanjarón; valencí
cat valencí, valent, centí, grumer, grumet, brumer, carrega-someres, carrega-rucs

196 - 17 CL

2010-09-28T15:25:00.002+02:00

196 - 17 CL

Dabouki

2010-09-28T14:47:00.007+02:00

Dabouki

- Identificació / Origen: Síria, sens dubte. També es troba a Israel on encara es cultiva. En creuar el Chasselas, tenim la varietat Danlos que, pel seu fullatge s'assembla bastant a la d'Dabouki. Està desapareixent.

- Sinònim: malaga blanc

- Descripció: raïms grans, tronc, branques, la compacitat mitjana, tiges llargs, les baies grans, i gruix de vegades la pell blanca ambre lipsoide en el sol, polpa carnosa de gust una mica suau únic.

- Producció Habilitats: De mitjan a finals d'arrel. Moderadament productiu, molt vigorosa i un hàbit pendular, ha Palisser en la preferència de ferro fill. Sensible a les gelades d'hivern, resistència moderada a la cendrosa polsosa, míldiu i la putrefacció del que pot explicar la seva desaparició d'altres. Poc a punt de cedir i desplaçament, resistent a la sequera.
Venciment tercera vegada tard.

- Clon aprovats: un, el 1103.

- Raïm de taula: poques vegades molt a França, principalment en el Vaucluse i Herault. seva facilitat d'emmagatzematge i el transport és bo.

Koshu

2010-09-23T15:13:00.003+02:00

Koshu